04 d’abril 2013

PREMI CONTARELLA DE LITERATURA INFANTIL

El jurat del 13è Premi Contarella de Literatura Infantil 2013, organitzat per l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca, ha decidit concedir el guardó a la meva narració Bublub, el peix que no sabia nedar. El conte serà publicat l'abril del 2014, il·lustrat pels alumnes dels tallers de dibuix i pintura del Centre Municipal d'Art de Ciutadella.

13è PREMI CONTARELLA DE LITERATURA INFANTIL

És la primera narració infantil que em premien.

* * * * *

Entrevista publicada el 12/04/13 al setmanari El Iris (TEXT: L.M. Mascaró). Per veure l'original, cliqueu aquí.

Jordi Ortiz: "Per ser escriptor has de ser primer somiador"

Guanyador de premis com el Mallorca de narrativa juvenil, el Ciutat d'Elx de narrativa o el Torrell de Reus de Prades i el Sant Antoni del Perelló de narrativa curta, l'escriptor català Jordi Ortiz i Casas (Barcelona, 1969) és el guanyador del XIII Premi Contarella de Literatura Infantil 2013 que convoca l'Ajuntament de Ciutadella, amb el conte Bublub, el peix que no sabia nedar. Jordi Ortiz compta ja amb dotze llibres editats, de diversos gèneres i per a totes les edats.

   - Al seu bloc hi té una definició de somiador com a persona que somia desperta, que s'imagina coses que no poden ésser. Ho és Jordi Ortiz un somiador?
   - Sííí... Ho sóc perquè és la definició que més s'assembla a la d'escriptor. Per ser escriptor has de ser primer somiador. Pots ser somiador sense ser escriptor, però si vols comunicar els somnis et converteixes en escriptor. Bé, i qui diu escriptor diu cineasta, pintor o alguna altra mena d'artista. El primer és ser somiador, i llavors cadascú ho canalitza com sap. A mi m'encantaria fer música o pintar quadres, però no en sé, en absolut..., i sembla que tinc una certa traça d'escriure i m'expresso d'aquesta manera.
   - Acaba de guanyar el Contarella de Literatura Infantil 2013 de l'Ajuntament de Ciutadella amb Bublub, el peix que no sabia nedar. D'entrada, el títol ja lliga amb açò d'imaginar coses que no poden ésser, no?
   - (Riu) Bé, sí, és una contradicció que sembla impossible de solucionar, però hi lliga molt. Crec que els destinataris del conte no ho trobaran estrany, ja que voler trobar la lògica a les coses, quan no n'hi ha, és quelcom que hem fabricat els adults. Els infants simplement voldran descobrir què hi ha darrere d'aquest títol, que per res no trobaran il·lògic ni posaran en dubte. Encara no l'ha llegit cap infant, però n'estic convençut, d'això.
   - I què hi ha darrere d'aquest títol?
   - Hi ha la troballa sorprenent d'un peix en una platja, fora de l'aigua, i el fet sorprenent que aquest peix sobreviu fora de l'aigua i que dins l'aigua s'ofega. Dins d'un hospital per a animals intenten esbrinar què li passa, per què té aquesta manera tan anòmala de comportar-se. Val a dir que Bublub s'ha perdut i no sap què li passa, i són els amics que troba a l'hospital els que lluiten perquè els seu nou amic pugui recuperar la memòria i pugui ser com cal: un peix que neda i respira sota l'aigua i no aquesta altra cosa estranya.
   - Ho aconsegueixen?
   - Sí, sí. Primer recorren a un personatge que té la saviesa, el professor Cabra (tots els personatges són animals), que els explica que Bublub no es comporta com un peix perquè no ho és, només ho sembla. Llavors, els amics ideen una manera per tal que s'acabi transformant en l'animal que realment és, ja que ara, després d'una tempesta terrible, ha quedat congelat en aquella forma de peix. Cercant la manera com podria tornar a ser com abans, l'apunten a una mena de jocs olímpics (Bestialímpics) però perd a tot i s'enfada, fins que recupera la seva naturalesa i acaba resultant que és un lleó. També recupera la memòria.
   - Al final és una història on l'amistat hi és ben present.
   - De fet, el relat acaba essent un conte dedicat a l'esforç, a la cooperació i a l'amistat, que és el que fa que el protagonista pugui recuperar la memòria i torni a ser el que era.
   - I què va fer que un escriptor que viu a Barcelona i d'un cert recorregut com Jordi Ortiz (dotze llibres editats i diversos premis) es decidís a presentar-se al premi Contarella de Ciutadella?
   - Perquè és un premi infantil que premia i edita un sol conte. Tot i que un llibre infantil és relativament fàcil d'editar, no ho és un conte sol. Els escriptors, almanco a mi em passa, no sempre escrivim novel·les; també relats curts, que ocupen manco temps d'escriure i que no solen ser publicables directament.
   - Dels premis que ha obtingut, crec que aquest és el primer de narrativa breu dirigit a públic infantil, no?
   - Sí. Potser només una de cada vint convocatòries a premis literaris ho són de narrativa infantil. Tot i que m'havien premiat narracions breus per a adults, em feia molta il·lusió que em reconeguessin un conte infantil "individual". I no pel premi en si, que també (i perquè serà il·lustrat per alumnes d'una escola de dibuix), sinó pel fet que pugui ser publicat. Malauradament, hi ha altres autors participants amb contes molt interessants que no veuran publicada la seva obra, si més no de moment. Sembla que els autors ens hàgim de "barallar" entre nosaltres pel privilegi de publicar.
   - Pels títols dels llibres publicats veig que ha conreat diversos gèneres literaris i que també escriu per a un públic divers, tant infantil com juvenil com adult. De tota manera, amb quina escriptura se sent més còmode?
   - Em sento molt còmode, tant pel moment d'escriure com pel que ve després, amb els gèneres que es qualifiquen com a infantil i juvenil. I el que ve després és el contacte amb el lector, habitualment a través de les escoles, des dels més petitons fins al Batxillerat.
   - "Sóc escriptor. Vaig començar a publicar l'any 1998. La resta té poca importància" diu al seu Facebook. En quin sentit ho diu açò de "poca importància"? Vol dir que el més difícil és començar?
   - Sí, sens dubte el més difícil és començar, i un cop has començat ja et pots considerar escriptor. En el moment en què tu mateix et consideres escriptor, ja està, i les opinions de fora no importen. És igual perquè ja m'entendré jo amb els meus lectors, no necessito intermediaris. I la resta de circumstàncies personals que es donin en mi poden influir en el procés d'escriure, però no en el procés de llegir, en el sentit que no n'ha de fer res un lector de les meves circumstàncies (on visc, si treballo a un lloc o un altre, si sóc casat o solter...). Sóc escriptor i ja està.
   - Tot el que s'ha de saber d'un escriptor és al llibre?
   - Tot el que un lector ha de saber és entre la coberta i la contraportada. Si un dia vull fer unes memòries i explicar la meva vida ja l'explicaré, tot i que (riu) repassant la meva bibliografia (de fantasia, imaginació i ciència-ficció), aquestes memòries no serien gaire fiables.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

POTS DEIXAR ELS TEUS COMENTARIS AQUÍ